Descripció de l’activitat

Aquesta activitat va consistir en l’aplicació individual de l’instrument d’avaluació DST-J (Test para la detección de la dislexia en niños) als alumnes seleccionats prèviament. Per garantir unes condicions adequades d’administració, abans de començar vaig preparar una sala del centre, assegurant-me que fos un espai tranquil i lliure d’interrupcions. També vaig revisar i preparar tots els materials necessaris per a la prova.

L’aplicació del test es va realitzar de manera individual amb cadascun dels infants, sempre a soles amb mi. Cada sessió va tenir una durada aproximada d’entre 30 i 45 minuts, seguint estrictament les instruccions establertes pel protocol del DST-J, sense necessitat de realitzar cap adaptació.

El DST-J està format per un total de 12 activitats, que permeten avaluar diferents àrees relacionades amb el processament lector i el desenvolupament neuropsicològic. Concretament, el test inclou proves de: nombres, coordinació, lectura, estabilitat postural, segmentació fonèmica, dictat, dígits inversos, lectura de paraules sense sentit, còpia, fluïdesa verbal, fluïdesa semàntica i vocabulari. Aquest conjunt de tasques ofereix una visió àmplia del perfil de l’alumne i facilita la detecció d’indicadors de risc de dislèxia a partir de diferents dimensions.

Objectius

• Aplicar el test DST-J de manera estandarditzada i rigorosa.
• Garantir unes condicions adequades d’avaluació per obtenir dades fiables.
• Detectar possibles indicadors de dificultats relacionades amb la dislèxia.
• Desenvolupar competències professionals vinculades a l’administració d’instruments psicopedagògics.

Reflexió personal

En el moment d’aplicar els tests vaig prendre consciència d’un aspecte clau que fins aleshores havia infravalorat: la importància de practicar prèviament l’administració dels instruments d’avaluació. Durant la fase de preparació, quan analitzava els tests a casa, les instruccions semblaven clares i les activitats no aparentaven una dificultat excessiva. Tanmateix, la pràctica em va demostrar que, especialment quan s’intervé amb infants, poden aparèixer múltiples situacions imprevistes que condicionen el desenvolupament de la prova.

Un exemple clar es va donar en una de les activitats amb un problema tècnic en una fotocòpia, que no tenia la qualitat adequada. En una de les activitats, una nena tenia dificultats evidents per llegir el material, un aspecte especialment crític quan s’avaluen alumnes amb possible risc de dislèxia. Va ser necessari buscar una nova còpia i demanar-li que tornés a iniciar l’exercici, la qual cosa pot haver condicionat el resultat, especialment en proves on el temps és un factor determinant.

Des d’una perspectiva teòrica, aquestes situacions reforcen la idea que l’avaluació psicopedagògica no és un procés mecànic, sinó contextual i sensible a múltiples variables. Tal com assenyalen els models d’avaluació integral, cal interpretar els resultats amb prudència i tenir en compte tant els factors personals com les condicions d’administració.

Evidències

 

Avaluació de l’activitat i observacions

Malgrat els imprevistos, considero que l’activitat ha estat globalment positiva. El DST-J es basa en diverses proves que, analitzades conjuntament, permeten obtenir una visió més global i representativa del rendiment de l’alumne. Aquest fet ajuda a relativitzar l’impacte d’incidències puntuals i reforça la utilitat de l’instrument dins del procés d’avaluació psicopedagògica.

Aquesta experiència m’ha fet entendre que no n’hi ha prou amb conèixer teòricament els tests: és fonamental practicar-ne l’aplicació, anticipar possibles confusions i preparar acuradament tots els materials. També m’ha ajudat a prendre consciència de la importància de la flexibilitat i de la capacitat de resposta davant de situacions imprevistes, competències clau en la pràctica professional del/la psicopedagog/a.

Aquest aprenentatge em serà especialment útil de cara a futures intervencions i reforça el valor de l’experiència pràctica com a element central en la formació professional.