Avui, durant una sessió de treball individual, he estat fent un exercici de matemàtiques amb una de les alumnes que ja havia mostrat dificultats importants en la lectura i l’escriptura. Les mestres del centre sospiten que podria tenir dislèxia, i fins ara la major part de l’observació s’havia centrat en l’àmbit lectoescriptor.

Tanmateix, mentre treballàvem continguts matemàtics, he detectat una nova dificultat que m’ha fet aturar i reflexionar. L’alumna, que té 7 anys, presentava problemes clars per diferenciar nombres compostos consecutius, especialment l’11, 12, 13, 14 i 15. Confonia l’ordre, els intercanviava o no aconseguia identificar-los correctament, fins i tot quan el context de l’activitat era manipulatiu i acompanyat.

Aquesta observació m’ha fet pensar que potser les dificultats no es limiten només a la lectura i l’escriptura, sinó que també podrien afectar la competència matemàtica bàsica. A partir d’aquí, i seguint la mateixa línia de treball que amb la dislèxia, m’he animat a buscar alguna eina que permeti avaluar el risc de discalcúlia, sempre des d’una mirada orientativa i no diagnòstica.

En aquesta recerca he donat amb una prova disponible en línia, la BERDE (Bateria d’Exploració del Risc de Discalcúlia Evolutiva). Es tracta d’un instrument que avalua diferents aspectes relacionats amb el processament numèric, com ara el reconeixement de quantitats, la comprensió del nombre, la comparació, el càlcul bàsic i la numeració. La prova està pensada com una eina de cribratge, és a dir, per detectar possibles indicadors de risc i no per establir un diagnòstic clínic.

Tot i que la bateria no està completament administrada ni interpretada en aquest cas, considero que pot aportar informació rellevant si s’utilitza amb criteri. Algunes de les activitats permeten observar patrons d’error, estratègies que utilitza l’infant i possibles dificultats persistents que poden passar desapercebudes en el dia a dia de l’aula. En aquest sentit, la prova pot ser una bona base per sistematitzar observacions que ja es fan de manera informal.

Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que, sovint, les dificultats d’aprenentatge no apareixen de manera aïllada, i que és important mantenir una mirada global sobre l’infant. Igual que amb la dislèxia, el meu rol no és diagnosticar, sinó detectar senyals d’alerta que puguin justificar adaptacions, propostes de material específic o la derivació a professionals especialitzats.

Aquest nou enfocament obre una línia de treball molt interessant dins del projecte de pràctiques, ja que em permet pensar en materials Montessori que no només donin suport a la lectura i l’escriptura, sinó també al sentit del nombre i a la comprensió matemàtica, respectant sempre el ritme i les necessitats de cada infant.